Talents matemàtics
Des del departament de matemàtiques de l'Escola vetllem pels nois i noies que tenen talent matemàtic. Creiem que és important que els nois i noies de totes les edats puguin desenvolupar aquest TALENT a partir d'activitats extraordinàries que ofereixen diferent entitats d'ambit nacional.
Els nois i noies de 6è de primària van començar participant a les proves FEM MATEMÀTIQUES. En aquests moments, dues noies de 6è, faran la prova de l'ESTÍMUL DEL TALENT MATEMÀTIC. Sabem que és difícil ser seleccionats, doncs només hi ha 24 places a nivell de tot Catalunya, però ... s'ha d'intentar!
Pel que fa als nois i noies de Batxillerat, se'ls va oferir la possibilitat de participar als DISSABTES MATEMÀTICS DE L'UAB. L'Àngel Farguell, un alumne de 2n de Batxillerat de l'Escola Xarxa hi ha participat. Ens ha fet arribar una crònica:
DISSABTES DE LES MATEMÀTIQUES
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), durant els dies 20 de febrer, 10, 17 i 24 d'abril del 2010 hi van haver unes petites xerrades, col·loquis en les quals el públic va poder aprendre diversos aspectes de les matemàtiques des d'un punt de vista més pràctic i atractiu dirigit a un públic jove. La majoria de gent cursava entre 3er d'ESO i 2on de Batxillerat amb un nombre important de persones que feien matemàtiques a la pròpia universitat. Aquestes xerrades s'anomenen segons el dia en el qual es realitzen Dissabtes de les matemàtiques.
Els temes plantejats en aquests quatre dies van ésser Les matemàtiques de la càmera digital, Quin és el poder de les marques? L'estadística: una eina per prendre decisions, Geometria projectiva: el món per un forat i La criptografia: un duel d'enginy respectivament.
El primer dels quatre dies, es va poder gaudir d'una xerrada compartida amb els dissabtes de la física. És a dir, hi va haver una xerrada sobre la física de la càmera digital i llavors després d'una petita pausa per reposar, la xerrada realitzada per un professor de matemàtiques de l'autònoma amb el mateix tema, la càmera digital.
La xerrada del físic crec que no era ben organitzada i treballada per un públic adolescent, ja que va contenir un lèxic massa específic i segons el meu entendre amb una explicació poc adequada que l'allunyava del públic jove oient del seu monòleg. En canvi el matemàtic que el va seguir, va explicar el mateix tema d'una manera divertida, entenedora i amb exemples ridículs que afavorien la síntesi de la informació. Un d'aquests exemples que va utilitzar va ésser, per exemple, una pluja de "piolins" (ocell groc dels dibuixos animats) a diverses caixes al terra d'un camp, per simbolitzar les partícules de llum que arriben als píxels d'una càmera digital alhora de realitzar una fotografia. Alguna comparació que alguns trobareu exagerada però que un cop pensada i entesa és totalment útil.
Els altres dies s'iniciaven amb una xerrada i després de la pausa s'iniciava un taller per posar en pràctica tot el que s'havia après en l'explicació de l'especialista.
Crec que aquests esdeveniments s'haurien de potenciar més a les escoles d'arreu de Catalunya per portar a alumnes d'entre 3er d'ESO i 2on de Batxillerat interessats en temes matemàtics o inclús amb un desig d'aprendre coses noves. Això crec que afavoriria l'interès de realitzar en un futur uns estudis universitaris i sobretot un augment del coneixement general de les regions més pròximes.
