Comerç just o injust
HEM ENTÈS EL QUÈ ÉS EL COMERÇ JUST I EL COMERÇ INJUST
A entendre-ho ens hi ha ajudat el Josep Miquel Alegret, que ha entrat a l'aula de sisè i de seguida ens ha dibuixat a la pissarra tot de figures geomètriques, mentre ens preguntava: Què us penseu que faré una classe de Matemàtiques? Totes les figures tenien un preu: 80€, 50€...I nosaltres anàvem mirant i pensant. De sobte, obre una maleta i en treu moltes bosses. Nosaltres estem asseguts amb grups de quatre o cinc nens-es. Mentre ens va dient que cada grup representem un país diferent, ens fa triar una bossa i ja tenim una bossa per a cada país. Tenim un secretari a cada grup. Obrim la bossa i quedem perplexos amb el material: algun grup té tisores, d'altres,no; d'altres tenen tisores espatllades; alguns tenim regles i n'hi ha de privilegiats que tenim, fins i tot, compàs; tots els grups tenim paper, però no gaire... I ens diu que ja ens podem arreglar com volguem, però que ja podem començar a produir ( la producció consisteix en presentar a la taula del mestre com més figures millor) amb una condició: que totes les figures tinguin les mesures que ell ens ha escrit a la pissarra. De seguida entenem el que és la competència i la productivitat perquè tothom mira de construir les figures a les quals el Josep Miquel els ha donat més valor i de realitzar-ne com més millor. De sobte, un grup se n'adona que té uns gomets que li fan doblar el valor de les figures. Hi ha gent que negocien: intercanvien estris per poder produir més. La mestra va anotant els euros que té cada grup després d'haver comprovat que les mides de les figures són les correctes. Quan hi ha moltes figures d'un determinat tamany, s'abaixa el preu i de les que gairebé no n'hi ha se li apuja.
Quan hem acabat, hem entés que hi ha països que tenen molt poca tecnologia ( Poc material: tisores trencades, sense compàs...) i n'hi ha d'altres que en tenen molta.
Que n'hi ha que tenen moltes matèries primeres però no n'hi poden treure rendiment.
Que la negociació té molt poder; que l'està ben comunicat també en té, etc.
Que hi ha països que fan dels residus una font de riquesa.
I així hem entés que la riquesa està injustament distribuïda.